Hemorràgia a la cuina.

Hemorràgia a la cuina.

http://danielcor.glogster.com/glog-3492-2723/

Et recomano un llibre.

El llibre que recomano es diu: ‘’ Navegando por Aguas turbulentas '' de Carlos Puerto. Aquest llibre es va publicar al’any 2005, de la editorial ‘Ediciones Sm – España’.

El gènere d’aquest llibre es una mica dramàtic. Narra una historia sobre una nena que de vegades Noelia es tanca al lavabo i plora. Plora perquè té la regla o perquè no la té,perquè té grans o perquè ningú lacomprèn, perquè portaulleres o perquè els seus llavis són massa fins, o perquè a casano pot fer el que vol quan li ve de gust. Només xatejant a Internet se sent lliure per a ser ella mateixa. La segona part del llibre és una anàlisi profunda del fenomen d'Internet i els Xats, de Miguel Ángel Pérez Laguna, psicòleg,especialista encomunicació, habilitats socials i teràpia Gestalt.Ofereix informació idocumentació des de tots els punts de vista i dóna els elements necessaris per areflexionar, contrastar i actuar.

Aquest llibre el vaig triar jo, ja que el títol i la portada em vam cridar l’atenció, perquè quan vaig veure en la portada, aquell títol, aquells colors i dibuixos de la portada, sàpiga que m’agradaria aquest llibre.

Amí aquest llibre m’ha agradat molt, perquè explica fets reals i això per ami t’obliga a seguir llegint fins el final per veure com acabarà tot o perquè ha passat això o perquè pot arribar ha fer això una persona Aquest llibre se l’hi recomanaria a tots els lectors de edat de 14 anys fins a l’edat máxima, perquè explica una historia que passa a la vida real, hi penso que ha tots els lectors aparti dels 14 anys li pot interessar aquesta lectura.

Crònica Ruta Medieval.

El dia 1 de Febrer vam anar d’excursió al museu de Barcelona amb l’objectiu de conèixer més sobre la seva història i cultura. Tot segon hi va anar però vam fer dos grups, el meu grup era tot 2nC i alguns del 2nD perquè així tinguéssim temps de fer tot el que estava planejat.

El nostre grup va sortir de l’ institut a les 9:00 aproximadament i vam anar cap al metro d’Artigas on vam agafar la línea lila fins a la Pau per fer transbord i agafar l’altra metro fins a Jaume I. Mentre el recorregut del metro tothom va estar callat, parlant de les seves coses, sense fer el burro.


Un cop vam arribar a Barcelona ens vam dirigir a una gran plaça on vam parar-hi a menjar l’entrepà mentre ens fèiem fotos de record sobre aquell dia tan espectacular.

Tot seguit vam entrar al museu que hi havia en aquella plaça, llavors la guia que es deia Núria ens va dirigir per tot el Museu, va explicar el més imprescindible en cada parada, on es va allargar més la cosa (suposo que hi havia més teoria) va ser en les dues maquetes que ens vam mostrar. Dins del museu hi havia una part que semblava una mena d’església o catedral que hi havia un munt d’escuts amb símbols diferents, cadascú volia dir una cosa , també hi havia com vitralls de colors, que si ho miraves bé tots junts formaven alguna persona important.

Desprès de tot això , ens vam parar més o menys 1 hora, vam sortir al carrer a fer la ruta Medieval per Barcelona. Primerament la guia es va portar fins a la catedral i ens va explicar una mica sobra ella, vam tenir una mica de temps per poder fer fotos a la Catedral a les seves construccions i els deus.

Més tard, casi al final, vam anar amb la professora Begoña i Maria Dolors ha fer una petita ruta medieval ja que Begoña es professora de Socials i sabia moltes coses sobre el que anàvem fent, en aquesta ruta vam tindre que omplir el dossier. Primer vam anar a la plaça on està la Generalitat i el Parlament. La façana d’allà és del segle XIX. Vam haver d’anar per uns carrers molts estrets i finalment vam parar a la plaça de Sant Felip Neri .

Poc temps desprès vam sortir i vam estar en una plaça molt gran que estava en obres, van seguir fent fotografies, finalment ens vam dirigir al metro per vindre a l’escola i d’aquí a casa. Vam agafar Jaume I, on ens vam baixar quan vam arribar, i vam fer transbord amb la Pau finalment arribant a Artigues Sant Adrià. Vam arribar a l’ institut mitja hora abans, i com a recompensa vam poder anar-nos a casa abans d’hora per estar atent a la excursió i respectar les normes.

L’excursió em va semblar interessant i a la vegada avorrida ja que a vegades es posava a enrotllar-se bastant, però tot i així amb els meus companys m’ho vaig passar
molt bé.

El racó preferit del meu cos.

No ens adonem que sense el nostre cos no podríem fer cap acció, però jo em vull apropar a alguna part del cos en concret, en aquest cas vull parlar sobre els meus ulls.
Molts amics meus, familiars, companys, gent que conec a l'estiu, molta gent em diu que tinc els ulls molt molt expressius i grans pot ser és una virtut o un inconvenient, depèn com ho miris. Per a mi és una gran virtut.
Mai m'enfado quan m'ho diuen perquè penso que tenir els ulls expressius és millor que tenir-los tristos, caiguts, apagats ..
Per a mi els ulls són una cosa molt important pel meu cos perquè podem veure tot l’exterior. Sincerament és el que més utilitzem al dia, ja sigui per escriure, veure la televisió, menjar....

El meu nom: Daniel

Quan em pregunten pel meu nom, tots ho capten a la primera hi em diuen que es un nom bastant comú i perquè no dir-ho molt ‘guay’.
Me’l van posar els meus pares, ho van decidir entre tots dos, sincerament ami m’agrada el meu nom l’únic que es molt comú ja que a vegades a classe hi ha 2 e inclòs 3 Daniel’s.
No tinc posat cap sobrenom, m’agrada el meu nom tal i com es.
Daniel es un nom masculí d'origen hebreu "Dan-i-El", el seu significat és "Aquell que Déu és el seu jutge ".
Els meus amics, la meva família i els meus companys del basquet em diuen Dani, ja que es molt més curt i ràpid de dir, sincerament m’agrada més Dani abans que Daniel perquè Dani es més fàcil de dir i ràpid com ja he dit, en canvi Daniel el veig molt més formal i de persona gran.
Per últim com ja he dit m’agrada el meu nom però si me’l camviaria seria pel nom de Aaron o Gabri/Gabriel. Però jo tinc decidit que no em camviaria el meu nom perquè es el que m’han posat els meus pares i això ho tinc que respectar.

Deu moments de felicitat

1.Llevar-me del llit a les 6h. de la matinada desprès d’un dia amb molts nervis, obrir la porta de l’habitació i veure tots els regals sobre la tauleta del menjador.

2. Estar en el sofà més dues hores avorrit sense saber que fer i de sobte un dels meus companys de classe, truca al timbre i dona un bot del sofà i anar corrent amb ells.

3. Un dissabte al matí estar jugant a bàsquet i de sobte em donen la pilota i fas un gran tir i tota la grada plena de gent t’aplaudeix.

4. Estar deprimit un dia d’hivern a casa, de sobte agafar els auriculars i escoltar música i oblidar-se de tot i sentir-se lliure.

5. Veure des de lluny a la noia que t’agrada i al cop d’ull l’hi veus al costat teu saludant-te i posar-te tot vermell.

6. Desprès de 5 hores a l’escola, arribar a casa i que l’olor del teu menjar favorit et passa per les teves fosses nassals i pensar, desprès de tants deures i treballant a l’escola per fi el meu menjar preferit desprès de dues setmanes!

7. Estar en el llit pensant que fas amb la teva vida,agafar un llibre, llegir-ho i entrar en aquesta història i viure-la com si fos el protagonista.

8. Estar en classe pensant que no has fet el treball de llengua i veure que el professor no s’enrecorda que és el dia d’entrega i ho passa a recollir la setmana vinent.

9. Estar tombat en la tovallola de la platja amb el para-sol donant-te ombra m’entres fas un passatemps i escoltes les onades del mar, els nens jugant i tenir una sensació fantàstica.

10. Caminar per el carrer, tota l’estona mirant cap abaix e inesperadament veus un bitllet de 10 euros, anar corrent agafar-lo i dir a tots els teus amics la sort que has tingut.